dijous, 27 de gener del 2022

VALORACIÓ I REFLEXIÓ FINAL

 Un cop conclosa aquest assignatura, puc afirmar que m’he endut molts aprenentatges que no esperava i, sens dubte, una forma diferent de concebre l’art.


L’aprenentatge més valuós que m’enduc a nivell personal és que no cal ser molt hàbil en els treballs manuals per ser vàlid en les arts plàstiques. Una de les pors que tenia al començar l’assignatura era no fer bé els treballs perquè no se’m donen  bé tasques com dibuixar o, en general, fer produccions manuals. Avui dia segueixo sense ser gaire hàbil en aquests termes, però d’altra banda sí que em considero una persona vàlida per fer-los perquè he comprès que és molt més important tenir bones idees i estar predisposat a deixar-se endur per la imaginació que tenir moltes habilitats manuals.


Un altre aprenentatge fonamental que m’enduc és la capacitat de trencar amb estereotips i deixar-me emportar per la meva creativitat a l’hora de fer una producció. Abans de cursar l’assignatura, cada cop que feia alguna activitat artística em limitava a fer el que ja sabia i no em preocupava per innovar per por a “fer-ho malament”, ara he pogut comprendre que si no provo coses noves mai no podré evolucionar artísticament i seguiré fent les mateixes produccions durant la resta de la meva vida.


Durant aquest semestre, i a mesura que feia els treballs, he comprés que l’art és quelcom que està a l’abast de tothom, i que tothom pot fer art. Considero que és molt necessari desfer-se de la percepció elitista de l’art, i que hem de convencer a les persones des de la seva infantesa que estan capacitades per fer art i de lo sà que és sentir-se vàlid per fer-la.


Finalment, i des d’una perspectiva més íntima, d’aquesta assignatura m’enduc la possibilitat i l’oportunitat de fer molts treballs introspectius, uns exercicis que poder si no fos per aquesta assignatura no hagués fet. M’han ajudat molt a comprendre’m, a saber definir-me i sobretot a tenir més clar quines són les meves fortaleses i les meves mancançes.



CULTURA ARTÍSTICA


Aquestes són deu obres de land art d'Andy Goldsworthy que em semblen genuinament creatives:

Si hagués de definir l'obra d'aquest artista amb cinc paraules clau serien les següents:

  • Natura: Tots els recursos que fa servir són completament naturals i pertanyen a l’escenari on es presenta l’obra.

  • Corba: No trobem cap línia recta intencionada   a les seves obres, la bellesa d’aquestes resideix en la sinuositat i les corbes creades artificialment

  • Simple: La majoria de les escultures estan creades a partir de diverses peces d’un sol material que pertany al bioma on està presentada. 

  • Precisa: Les obres d’aquest artista estan creades amb molta precissió, les peces que componen cada escultura solen ser molt harmòniques i semblants entre elles, generant una sensació d’uniformitat que dona valor estètic a l’escultura.

  • Contrast:Treballa el contrast dins l’entorn i elements que fa servir.

A continuació, adjunto deu obres de land art que m'agraden de diversos artistes (tant masculins com femenins).

Maze, Alice Aycock

El ojo en el cielo, Nancy Holt


Danmalas,Kathy Klein

Riverbed, Walter de Maria

Brioney McClay, Praegrandis

'La mano de Linneo' (1996). Eva Lootz.

“Parque de las Calaveras” Luís García Vidal

“Un nido de 80 toneladas” Nils-Udo

”Spirital Jetty” Robert Smithson

“Una línea trazada al caminar” Richard Long




Reflexió sobre "Educar en la creatitivat" Mar M

 Un cop conclosa aquesta lectura, he pogut fer algunes reflexions vertebrades a partir d'alguns conceptes. Aquests conceptes es veuen representats per aquestes paraules clau:


  • Expressió personal: A partir d'aquesta lectura, he pogut apreciar més profundament la importància que té l'expressió personal a l'etapa d'educació infantil i la diversitat de vies d'expressió que ens ofereix l'art per dur-la a terme. Els infants són individus lliures de molts dels prejudicis que tenim els adults, tenen molta més llibertat a l'hora d'expressar-se i molt menys filtre. És molt important fomentar la introspecció i el treball en un mateix durant tota la vida, i sento que a la infància és una tasca que no es té gaire en compte. La lectura d'aquest text m'ha ajudat a valorar amb més seriositat les activitats introspectives a partir de l'art a la infància, així com a valorar també la capacitat d'expressar-se que tenen els infants.

  • Expectatives: La meva reflexió al voltant d'aquest concepte està força lligat amb l'anterior. Durant la lectura d'aquest text he pogut reflexionar sobre lo baixes que tenim les expectatives sobre els infants i les seves capacitats simplement per la seva edat, però justament ens hem de prendre aquestes edats primerenques com una oportunitat i un alicient a les nostres activitats, i no pas com un obstacle, especialment quan estem parlant d'art i creativitat.

  • Pedagogia artística: Al que em vull referir quan faig servir aquest concepte és a totes les oportunitats pedagògiques que ens ofereix treballar a partir de projectes artístics a l'educació infantil. Si ens parem a apreciar divereses competències i àrees de treball del currículum, la majoria d'elles són treballables a partir de treballs creatius i artístics però que, malauradament, probablement degut a l'educació tradicional que hem heredat, avui dia encara no es tenen tan en compte com hauria.

  • Transversalitat: La lectura m'ha demostrat totes les capacitats que podem treballar a partir d'una educació creativa i artística, podem proposar tota mena d'activitats completament gratificants pels nens que s'allunyen de les típiques activitats pautades i amb limitacions creatives. La transversalitat d'aquesta perspectiva educativa també passa per la inclusivitat i l'atenció a la diversitat, les expressions artístiques no entenen de capacitats ni limitacions cognitives, permeten que l'infant investigui i expressi la seva realitat des del seu punt de vista. Personalment, també trobo que quan parlem d'art a l'educació l'hem de tractar en totes les seves disciplines, la manipulativa i plàstica, la musical, la cinemàtica i teatral...

  • Llibertat: Per concloure amb aquesta reflexió, m'agradaria tractar un concepte tan ampli com és el de llibertat. Personalment crec que la llibertat és la gran virtut que ens aporta l'educació basada en la creativitat. La demonització de les tasques escolars i la mala relació amb el sistema educatiu sol ser causat per la coartació d'aquesta llibertat, com educadors/es hem de fomentar un aprenentatge que mostri la importància d'allò que ensenyem i sigui motivant pels infants. Aquesta educació basada en la creativitat ens permet treballar en llibertat i sense imposar experiències desagradables en l'aprenentatge.





Reflexió sobre la lectura "Educar a la natura"

 La lectura de l'article "Educar en el bosque" m'ha deixat amb diverses conclusions i reflexions. A part d'això, ha aconseguit despertar en mi uns neguits que mai m'havia plantejat.


Una de les conclusions a les quals m'ha fet arribar aquesta lectura és que el fet que els infants no tinguin contacte amb la natura durant la seva educació és un problema majúscul. Com a professionals de l'educació hem de saber com adreçar-nos a aquestes problemàtiques, hem de saber contextualitzar als infants en la seva realitat, hem de conscienciar-los de les qüestions reals que els envolten com el canvi climàtic i el risc que suposa no actuar al respecte. A l'educació infantil, és truncal presentar als infants el context on viuen, i hem de tenir present que el seu context no és només la ciutat estressant i el seu barri, existeix tot un món de possibilitats d'aprenentatge i de despertar passions al bosc més proper a l'escola.

Una de les temàtiques que es tracten durant la lectura és la tecnologia a les aules, personalment soc partidari de fer servir les noves tecnologies perquè formen part de la realitat dels infants i és necessari ensenyar a fer-les servir des de les primeres edats. Així i tot, tan important és ensenyar a fer servir les tecnologies com a moderar el seu ús, trobo que a l'educació actual es dona molta importància a una part de la realitat dels infants (en aquest cas les tecnologies), i d'altres aspectes que també formen part de la vida quotidiana dels infants es deixa de banda, com pot ser la natura.







dimecres, 26 de gener del 2022

Reflexió sobre la lectura "El sentido del asombro"

Reflexió el sentido del asombro

Un cop llegit el text "El sentido del asombro" de Rachel Larson, he arribat a algunes conclusions i m'ha ajudat a realitzar certes reflexions.

Allò que més m'ha fet pensar és en el que hem de valorar tot el nostre entorn, tenim natura al nostre voltant, podem anar a visitar-la i a gaudir de la seva màgia i justament pel fet de poder-ho fer en qualsevol moment no ho fem mai. Tot just mentre feia la lectura m'ha recordat a una sortida a la natura que vaig fer amb uns amics fa una setmana, vam fer una ruta de senderisme i durant el camí vaig estar pensant en el plaent que és estar en connexió amb la natura i el poc que ho valorem. Com a educadors i educadores hem de saber transmetre aquesta importància de valorar la natura als infants, hem d'ensenyar aquells detalls de la natura i tot el que ens pot oferir. En una societat cada cop més urbanitzada una educació contextualitzada en la natura passa a ser una necessitat.






dissabte, 22 de gener del 2022

AUTORRETRAT EN CAPSA

 

Com em defineixo?

Si m'hagués de definir en poques paraules, em definiria com una persona sensible i natural, no em costa gens ser transparent amb les persones i sempre intento encarar tot allò que em passa amb sentit de l'humor, crec que aquest sentit de l'humor és un mecanisme que em serveix per neutralitzar aquesta sensibilitat i relativitzar tot allò que em passa. L'afició a la qual dedico més temps és la música, soc una persona que sent molta curiositat i passió per descobrir nova música i estar actualitzat en conèixer nous artistes i nous gèneres emergents, considero que gaudir de la música és una de les meves passions. La resta de temps lliure del qual disposo normalment l'inverteixo a passar temps amb les meves amistats, mirar sèries o informar-me sobre l'actualitat.

Fets i records importants de la meva vida:

Al llarg de la meva vida puc destacar quatre fets que m'han marcat i que, per sobre de la resta de coses per les quals he passat, m'han construït com a persona.

El primer succés que ha marcat una de les etapes més importants de la meva vida és quan, amb nou anys, els meus pares em van apuntar a un dels caus d'Esplugues de Llobregat. A partir d'aquí m'hi vaig estar fins als disset anys, durant aquests anys vaig viure moltes experiències i vaig fer molts aprenentatges que avui dia formen una part truncal de la meva personalitat i de la meva manera de ser i pensar.

Seguidament, un dels fets que considero que més influeix a la meva vida és el meu poble, cada estiu vaig al poble on va néixer el meu avi. Està a Lleó i, a causa d'això, he pogut conviure durant mesos amb molta gent d'arreu del país i d'edats molt diferents, trobo que això m'ha aportat molta cultura sobre les cultures de la resta d'autonomies i m'ha ajudat a apreciar les diversitats culturals, per petites que siguin.

Quan vaig acabar el batxillerat, considero que vaig tancar una altra etapa de la meva vida que em va fer madurar molt. Vaig estar des de parvulari a la mateixa escola, a l'haver estat sempre al mateix centre mai havia sortit de la meva zona de confort en aquest aspecte. Al sortir d'aquesta escola vaig aconseguir de fer-me de molts prejudicis que tenia de certs temes i vaig poder començar a ser com veritablement era. A l'estar en aquella escola on tothom em coneixia, molts cops no m'atrevia a fer certes coses que em venien de gust fer pel que pensaria la gent que em coneixia des de petit, però en sortir vaig aconseguir desfer-me d'aquests pensaments i ser com realment era, sense importar-me el que podria pensar la gent.

Representacions sensorials:

Color: He escollit el color blau per representar la part exterior de la capsa perquè és el color de la serenor. Si hi ha un estat mental que em resulti plaent i reconfortant és la serenor, i crec que la majoria de persones que em coneixen i han passat temps amb mi ho poden reafirmar. La part interior de la capsa és negre perquè volia representar que, soc capaç de transmetre aquesta calma tot i per dins estar passant un moment desagradable emocionalment.

Formes: Les formes que he escollit són formes irregulars, aquestes estan representades en les alçades dels fils i la textura del paper de seda. He escollit aquestes formes perquè sovint soc una persona mentalment inestable, i el meu estat anímic pot variar molt en molt poc temps.

Textures: La textura que he escollit és la textura suau del paper de seda. He escollit aquesta perquè em considero una persona sensible, que viu molt intensament tot allò que li passa, però que és capaç de tractar bé a aquelles persones que l'envolten tot i estar vivint una situació emocionalment complexa. He combinat aquesta representació amb cotó negre per dins de la capsa per fer visible la dualitat amb la qual puc encarar certes situacions.

Sons: El so que he escollit ha estat la cançó "Deep end blue", és una producció musical caracteritzada per tenir un començament molt tranquil i desaccelerat, que a mesura que avança es va distorsionant i passa a tenir molts sons diferents i es perd per complet la serenor del començament. Considero que aquesta cançó pot representar l'evolució del meu estat mental l'un moment complex, començant amb una tranquil·litat agradable i a poc a poc una distorsió del pensament que acaba sent completament confús i desagradable.

Olors: L'olor que he escollit per fer aquest autoretrat és un perfum que té la meva mare des que soc un nen. He escollit aquesta olor perquè només olorar-la em condueix a temps passats d'infància on el vincle amb la meva mare era el més valuós que tenia. La relació amb la meva mare ha estat completament determinant a l'hora de construir-me com a persona, i si no fos per ella segurament no seria com soc.

Gustos: El gust que he escollit és el salat. Popularment, es diu que les persones amb sentit de l'humor i espontaneïtat són "salats", i trobo que aquestes dues característiques em defineixen força bé. Ho he representat cobrint tota la capsa de sal per fora, ho he fet així perquè aquest sentit de l'humor és un mecanisme de defensa que em serveix per encarar situacions complicades, i perquè sovint tot i estar passant un mal moment el que les persones perceben de mi és aquesta faceta més còmica.

Objectes biogràfics

He seleccionat quatre objectes per definir-me en aquest autoretrat.

El primer objecte que he escollit ha estat un auricular, com he esmentat abans una de les meves passions és la música, i allà on vaig és consumit música de tota mena. Considero que qualsevol persona que em conegui pot dir que em resulta difícil estar en silenci, per a mi la majoria de situacions de soledat són més plaents amb la música adient de fons.

Seguidament, he escollit una punta de fulard del cau, aquesta punta la vaig intercanviar amb un nen d'un altre agrupament a una trobada, era una forma d'endur-me un record d'ell, ja que probablement no el tornaria a veure i havíem fet una molt bona amistat durant els dies que vam estar junts. He escollit aquest objecte a tall de representació del cau, la meva estada allà em va construir com a persona, i segurament avui dia tingui certs pensaments i certs principis arran d'haver viscut una educació informal al cau.

El tercer objecte que he escollit és un "tazo" d'Oliver i Benji que guardo des de ben petit. Avui dia una de les meves aficions a part de la música és el futbol, i considero que aquest objecte combina molt bé la meva afició pel futbol i la meva connexió amb la meva infantesa.

El darrer objecte que he afegit a la capsa és la tecla d'un teclat d'ordinador. Durant la meva vida he passat molt de temps a internet, trobo que soc una persona molt coneixedora de la cultura d'internet i considero que el fet d'haver passat tant de temps a la xarxa ha repercutit en la meva forma de veure les coses i en el meu sentit de l'humor.




EL MEU COLOR
























 

VALORACIÓ I REFLEXIÓ FINAL

  Un cop conclosa aquest assignatura, puc afirmar que m’he endut molts aprenentatges que no esperava i, sens dubte, una forma diferent de co...